És inqüestionable el creixement de la nostra ciutat, Rubí. La quarta ciutat del Vallès Occidental i la quinzena de Catalunya.
Va créixer de forma exponencial als anys 50-70 i aquell poble de “noies maques i bon vi” va passar a ser la ciutat catalana més industrialitzada. Grans fluxos d’immigració de la resta de l’estat van habitar la seva demarcació i avui té més de 80.000 habitants.
La seva paral·lela i progressiva transformació ha sigut evident. La seva antiga estació de tren-FCG avui és un espai expositiu municipal. Va desaparèixer el pas a nivell amb la campana igual que la coneguda xurreria a la cantonada de la plaça del Doctor Pearson, la popular “plaça del Domènech“.
Des de 1993 disposem d’un trajecte ferroviari soterrat que ja no separa els barris Rubí-2000 i Les Torres amb una nova estació que es va inaugurar el 1993, coincidint amb el 75 aniversari de l’arribada del tren a la nostra ciutat.
El Mercadal dels dissabtes que s’instal·lava a la Plaça Pearson va desaparèixer i va arribar l’emblemàtic elefant Bòdum (1978). Aquell popular Mercadal va passar a ubicar-se a l’Escardívol, posteriorment a la zona de la Josa a la Plana Can Bertran i avui dia a Can Sedó.
Adjacent en sentit sud amb aquella vella estació es trobava el camp de futbol de la nostra Unió Esportiva Rubí, avui zona d’aparcament i l’edifici Rubí Forma.
A finals del segle XIX, el cementiri de Rubí, per qüestions sanitàries, s’ubicaria als afores de la vila i en uns terrenys propietat de la poderosa Marquesa de Moja, just a on avui es troba la plaça de la Sardana, prop de la desapareguda Font del Bullidor.
A un costat del col·legi Maristes de Rubí, sentit Plana Can Bertran, es trobava una de les primeres fàbriques de la nostra ciutat, la BJC (La Josa), amb diverses naus en un ampli espai que ara ja està urbanitzat i amb el Torrent de Ca n’Oriol canalitzat per grans tubs de metall que discorren per sota del Carrer Torrent de l’Alba. Avui, la BJC es troba ubicada al polígon de La Llana.
L’ambulatori del carrer Pitàgores va desaparèixer. Encara comptem amb el CAP Mútua, ara també CUAP, a més dels altres 2 CAPS. Es discuteix la necessitat d’un quart centre assistencial i fa anys que reivindiquem el polèmic hospital Vicenç Ferrer rubinenc.
El cos policial dels Mossos d’Esquadra es va implantar a Rubí el 2006. Abans disposàvem de la comissaria de Policia Nacional en aquell edifici triangular entre la Plaça Catalunya i Dr. Guardiet, ja desaparegut i actualment tenen la comissaria a pocs metres. A la planta superior d’aquell edifici es trobava la nostra primera biblioteca municipal Mestre Martí Tauler que en aquests moments està ubicada a l’espai del desaparegut sector 8 de la BJC original, referida anteriorment.
El nostre flamant Casino va ser punt d’esbarjo als 70-80 amb actuacions musicals habituals del moment com Manolo Escobar, Karina… i fins i tot combats de boxa. Davant, la Plaça Catalunya, popularment coneguda com la “plaça del sortidor”, ja que disposava al centre d’un estany amb un sortidor d’aigua. En aquesta mateixa plaça es col·locava l’envelat de Festa Major abans d’ubicar-se a l’avinguda de Barcelona, quasi al davant de llegendari Can Gori. Ara l’escenari central de la nostra Festa Gran s’ubica a l’Escardívol.
Als anys 70 ja comptàvem amb el primer supermercat a Rubí, la Cooperativa Rubinense, avui reconvertit en l’edifici central dels Jutjats de Rubí. A la plaça Salvador Allende es trobava la institució i local social de La Cooperativa amb la seva pista poliesportiva amb pista de bàsquet i escenari fix on havíem vist actuar a La Trinca, Elèctrica Dharma i fins i tot un encara desconegut Joaquín Sabina amb el seu grup Viceversa. En una cantonada d’aquella parcel·la estava l’extinta comissaria de la Guàrdia Civil.
El nostre carrer Major (Avinguda Barcelona i Francesc Macià) comptava amb una benzinera (Corral) amb un complicat gir en el qual els primers grans camions que travessaven la nostra ciutat des de Barcelona i que es dirigien terra endins (Terrassa, Sabadell…) havien de creuar el nostre nucli urbà sentit nord, passant per: Llibreria Pallarols, La Castellana, Farmàcia Serra, el Casino i la Mútua de Terrassa. Era evident que aquell trànsit havia de sortir del nucli urbà i així és com el 1978 s’inaugurava la avenida de Carrero Blanco (Avui avinguda de l’Estatut) amb un trajecte de 2,3 kilòmetres que es trobava en aquell moment als afores de la ciutat. Creuava camps perifèrics on el barri de Ca n’Oriol encara estava poc edificat. L’autopista C-16 (Túnels de Vallvidrera) de peatge encara no havia destrossat el nostre Can Tiraïres entre el golf i El Pinar.
El traçat d’aquesta via era la carretera de Gràcia a Manresa, després BP-1503, competència de la Diputació de Barcelona. Rubí va créixer i créixer i tots els barris limítrofs a aquesta agressiva carretera d’enllaç, amb 5 carrils d’asfalt (inclosa l’andana pròpia d’una carretera intercomarcal), que cada cop ha anat fent més mal al municipi. Dividia la ciutat de manera voluntària i reincident lesionava els seus usuaris, quan no matava, inclòs en creuar-la per anar a l’altre Rubí.
Aquesta via ha deixat de ser perifèrica per endinsar-se i ser gairebé el nucli del nostre Rubí. Des de 2019, el nostre Ajuntament té plenes competències sobre ell a i ens enorgullem dient que és un carrer nostre més. Multitud de vegades s’han donat argument, acceptats per la casa gran que deu transformar-se i adequar-se acord a un carrer més: pacificat, amable, tranquil·la, sociable, passejable, verd actual i avantguardista, una cosa que s’ha promès durant diversos mandats (més de quinze anys) i els seus corresponents votables programes electorals.
Així Rubí ha d’estar orgullós de moltes coses: de la seva Illa de vianants, dels cent anys d’història del nostre Esbart… però des de fa anys aquesta avinguda de l’Estatut resta en Compromís, en implementació i en qualitat humana dels rubinencs i rubinenques.
Seguirà Rubí i la seva avinguda de l’Estatut transformant-se?
Jesús Mairal