Per això és tan important la feina de partits com “Veïns per Rubí”, sense interessos més enllà del municipi, sense seus centrals fora de la nostra ciutat que els ordenin callar, opina Cristian Ruiz

Malgrat que en el nostre sistema polític, les eleccions estan pensades per organitzar-se cada quatre anys (cinc en el cas de les europees) la realitat tan convulsa que estem vivint els darrers anys ha fet que en el període de sis anys que van de 2014 a 2020 hàgim viscut ni més ni menys que deu períodes electorals: quatre eleccions generals, dues eleccions al Parlament de Catalunya, a més de dues eleccions municipals, dues eleccions europees i permeteu-me que sumi el famós Referèndum de l’1 d’octubre de 2017, legal per uns i il·legal per altres, però que a efectes pràctics va protagonitzar durant dies i dies telenotícies i diaris i va captar l’atenció de totes i tots durant molt de temps.

Això ens fa una mitjana d’unes eleccions cada sis mesos aproximadament, tot i que realment no ha estat així, ja que hi ha eleccions que han compartit data. Els protagonistes de les eleccions són gairebé els mateixos, però amb diferents resultats que, sempre, al final dels recomptes els fan jugar al “fet i amagar” durant setmanes, ja que, per sort o per desgràcia, lluny han quedat aquelles èpoques on era relativament fàcil arribar a la majoria absoluta, però que d’alguna manera també sembla que ha suposat la sentència de mort de les legislatures de quatre anys.

Fa la sensació que vivim eternament en campanyes electorals. Encara no han passat unes eleccions i ja estem en la precampanya de les properes. I en mig de tot aquest desencís la més afectada sempre és la política municipal.

Ara, a la vigília d’unes noves eleccions autonòmiques (els dotzens comicis en poc més de sis anys), les seccions locals dels partits són sempre els que fan la feina de la campanya al carrer. Això vol dir que, a la gestió pel municipi (sigui de govern o d’oposició) s’ha de sumar la de fer campanya per les properes eleccions. Fins i tot alguns i algunes que són regidors o regidores de l’ajuntament i que amb prou feina tenen temps per treballar per la ciutat, s’atreveixen a formar part també de les llistes dels seus partits pel parlament de Catalunya mostrant, un cop més, que per alguns i algunes la política local, ser regidor o regidora del seu ajuntament, no és més que un trampolí per arribar a metes molt més altes. Lícit, per descomptat, però que ens hauria de fer pensar una mica.

La política ens fa moltes vegades trobar estranys companys de viatge, i enmig de tantes negociacions, pactes i coalicions se’ns fa difícil pensar que un partit pugui criticar o denunciar públicament una mala acció d’un altre amb qui, pot ser, després dels propers comicis haurà de pactar a un nivell supramunicipal. És fàcil comprendre que la teva seu central et pugui frenar en el teu intent de retreure alguna cosa a algú que potser en unes setmanes necessitaràs per dur-te al poder.

Per això és tan important la feina de partits com “Veïns per Rubí”, sense interessos més enllà del municipi, sense seus centrals fora de la nostra ciutat que els ordenin callar quan alguna cosa no es fa “correctament”. Els partits municipalistes, en aquests moments d’inestabilitat política a nivell nacional o autonòmic, són un baluard imprescindible per a la gestió municipal que és la que realment ens afecta durant el nostre dia a dia, perquè és la que s’encarrega de la neteja del teu carrer, de la seguretat teva i dels teus veïns i veïnes, en general, de la teva qualitat de vida més directa, però que moltes vegades és la primera que s’abandona quan alguns i algunes estan més pendents del que succeeix a Barcelona, Madrid o Brussel·les i se n’obliden del que està succeint a la nostra ciutat. La gestió municipal ha de rebre el protagonisme que les rubinenques i els rubinencs mereixem, mai ha de ser un mitjà per aconseguir metes més altes. Des de VR seguirem treballant i lluitant per tenir la ciutat que realment mereixem, més verda, més segura, més ètica i de la qual ens sentim totes i tots més orgulloses i orgullosos.

Tot Rubí article